Sagrament de la eucaristia (comunió)

ministry

L'eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistía, «acció de gràcies»), cridada també Sagrada Comunió, Sopar del Senyor, Fracció del Pa, Santíssim Sagrament, Sants Misteris o Sant Sopar, segons la tradició de les esglésies catòlica, ortodoxa, copta, anglicana i algunes denominacions luteranes, és el sagrament del cos i de la sang de Jesucrist sota les espècies de pa i vi, que per mitjà de la consagració es converteixen en el seu cos i sang. A l'Església catòlica apostòlica romana, l'Església catòlica ortodoxa i a l'Església ortodoxa copta, l'eucaristia es considera la font i cimal de la vida de tot cristià. D'acord al catecisme de l'església catòlica l'eucaristia representaria un signe d'unitat, vincle de caritat i banquet pasqual en el qual es rep a Crist, l'ànima s'omple de gràcia i se'ns dóna peça de la vida eterna.


Institució del sagrament

La teologia catòlica considera a l'eucaristia com un sagrament instituït per Jesucrist durant l'Últim Sopar i afirma que la institució de l'eucaristia per Jesucrist, tal com ho relaten els evangelis sinòptics, es va realitzar quan prenent a les seves mans el pa, ho va partir i els hi va donar als seus deixebles dient:

"Preneu i mengeu, est és el meu cos, que serà lliurat per vosaltres. De la mateixa manera, va prendre el calze i l'hi va donar als seus deixebles dient: Preneu i beveu tots d'ell, perquè aquesta és la meva sang, sang de l'aliança nova i eterna, que serà vessada per vosaltres i per molts per al perdó dels pecats. Feu això en commemoració meva".
Cf. Mateo 26:26-29; Marcos 14:22-25; Lucas 22:19-20; I Cor 11:23-26.

Ara bé, això es va donar, segons els relats evangèlics en un context ampli:

  • Sopar Pascual: segons els evangelis sinòptics la institució es dóna en el transcurs del sopar pasqual (Mateo 26:17-25; Marcos 14:12-21; Lucas 22:7-18).
  • L'Església catòlica entén que l'eucaristia va ser prefigurada ja en l'Antic Testament, especialment en el sopar pasqual, celebrat pels jueus, on consumien pa sense llevat, carn de be rostida al foc i herbes amargues (Els elements principals de la celebració de la Pasqua jueva es troben en els següents textos bíblics: Ex12:1-8; Dt 16; Lv 23:5-8; Nm 28:16-25).

Sant Pau considera la mort de Jesús en creu en clau pasqual: «Crist nostra Pasqua ha estat immolat» (1*Cor 5:7). El mateix fa Sant Joan Evangelista en aplicar a Crist la frase referida al Be Pascual: «no se li farà fallida os algun» (Èxode 12:46) en Juan 19:36.

  • La Passió. En el relat de la institució de l'eucaristia, Jesús anuncia la seva pròpia mort violenta: parla de «el meu cos, que serà lliurat», «el calze de la meva sang, que serà vessada».
  • Servei compartit. D'acord amb el relat de l'evangelista Juan, abans del sopar Jesús va rentar els peus als seus deixebles i va manar a tots ells que seguissin aquest exemple de servei i donació (Juan 13:1-20), estimant-se com ell els va estimar (Juan 15:12).

Eucaristia com a sacrifici

L'Església Catòlica creu que en cada eucaristia es fa present («es re-presenta») el sacrifici que Crist va fer en la creu una vegada per sempre, es perpetua el seu record a través dels segles i s'aplica el seu fruit. I que el sacrifici de la creu i el sacrifici de l'eucaristia són un únic sacrifici, ja que tant en un com en un altre, Crist és el sacerdot que ofereix el sacrifici i la víctima que és oferta. Es diferencien solament en la forma en què s'ofereix el sacrifici. En la creu Crist ho va oferir en forma cruenta, i per si mateix, i en la Missa en forma incruenta i per ministeri dels sacerdots.


ministry

VOLS REBRE EL SAGRAMENT DE LA EUCARISTIA?

"Què està succeint? Com Jesús pot repartir el seu Cos i la seva Sang? Fent del pa el seu Cos i del vi la seva Sang, anticipa la seva mort, l'accepta en el més íntim i la transforma en una acció d'amor. El que des de l'exterior és violència brutal ―la crucifixió―, des de l'interior es transforma en un acte d'un amor que es lliura totalment. Aquesta és la transformació substancial que es va realitzar en el Cenacle i que estava destinada a suscitar un procés de transformacions l'última fi de les quals és la transformació del món fins que Déu sigui tot en tots (cf. 1 Co 15, 28). Des de sempre tots els homes esperen en el seu cor, d'alguna manera, un canvi, una transformació del món. Est és, ara, l'acte central de transformació capaç de renovar veritablement el món: la violència es transforma en amor i, per tant, la mort en vida. Atès que aquest acte converteix la mort en amor, la mort com a tal està ja, des del seu interior, superada; en ella està ja present la resurrecció. La mort ha estat, per així dir, profundament ferida, tant que, d'ara endavant, no pot ser l'última paraula" (Benet XVI, Homilia Santa Missa con ocasió de la XX JMJ, Colònia, 21 d'agost de 2005).

"Ens preguntem què relació té l'Eucaristia amb la nostra vida. Hi ha alguns indicadors concrets que ens ajuden en aquest sentit.

Si vivim bé l'Eucaristia un indicador és com ens relacionem amb els altres. A Jesús li agradava estar amb la gent, compartir els seus anhels, els problemes i preocupacions. En la Santa Missa ens trobem amb moltes persones, però les veiem en veritat com a germans i germanes? L'Eucaristia ens porta a sortir a la trobada dels pobres, dels malalts, dels marginats, veient en ells el rostre de Jesús? O més aviat quan sortim de Missa critiquem a un, a l'altre per com estava vestit aquest o aquell?

Un segon indicador és sentir-nos perdonats i impulsats a perdonar. Qui celebra l'Eucaristia no ho fa perquè és millor que els altres, tots som pecadors i si un no se sent pecador és millor que no vagi a Missa, perquè el primer acte que fem en la Missa és a dir "Confesso que sóc pecador" i demanar el perdó pels pecats. Si no ho sent no va viure bé l'Eucaristia. Un últim indicador és la coherència entre la litúrgia i la vida de les nostres comunitats. L'Eucaristia no és un mer record d'algunes dites de Jesús. És l'obra i el do de Crist present allí que surt a la nostra trobada i ens alimenta amb la seva Paraula i amb la seva vida (...).

Convido a tots a viure l'Eucaristia amb esperit de fe i d'oració, sabent que qui menja el Cos de Crist i beu la seva Sang tindrà la vida eterna. Moltes gràcies" (Papa Francesc. Audiència general. 12 de febrer del 2014).


QUÉ CAL FER PER DEMANAR I REBRE LA COMUNIÓ?

Els Requisits per rebre la Comunió són:

  • a) Ser Catòlic: estar en comunió de fe amb l'Església Catòlica.
  • b) Estar en gràcia. Per aconseguir-ho cal confessar tot pecat mortal.
  • c) Abstenir-se de menjar i beure per una hora abans (aigua i medicines estan permeses).

  1. Celebrem l'Eucaristia cada dia feiner (llevat dimecres) a les 19'30 h.
    Dissabtes a les 20'00 h. (La Missa vespertina del dissabte es va autoritzar per aquelles persones que no poden assistir-hi diumenge, amb causa justificada, però sempre és millor celebrar-la amb la Comunitat el "Dia del Senyor = Diumenge).
    Diumenges a les 9'00 h i a les 13'00 h.
  2. Si no has fet la Primera Comunió i ets infants o tens nens en edat catequètica (dels 7 als 10 anys), cal fer el Cursos de Preparació a la Comunió, que duren dos anys. Cal informar-se al Despatx parròquia.
  3. Si no has fet la Primera Comunió i ets un Adult, cal fer un Catecumenat (dos anys), en el que rebràs la Formació, de contingut i forma adequada a la teva edat, per rebre el Sagrament de la Eucaristia.
  4. La Delegada parroquial de Catequesi és la Sra. Maria Rosa San José (Bruguera).

Despatx parroquial: Divendres de 16:00 a 18:30 de la tarda (per poder concretar el dia i l'hora)