Història

ministry

LLINARS DEL VALLES

Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall alta de la riera de Mogent, al fons de la depressió prelitoral, estès des dels contraforts meridionals del Montseny, al nord, fins a la serralada litoral, al sudoest. La vila té ..... habitants, a 193 m.. d'altitud, és a la dreta del Mogent.

La etimologia del nom "Llinars" ha rebut moltes teories. Segons Balari i Jubany fan derivar aquest nom de "Linum" i el sufix "arias", o sigui, lloc on es cultivava el lli.

En les visites pastorals (s. XIV – XIX) pren els següents noms: "Linars", "Linariis", "Linas", "Leinas", "Linars", "Linas".

El terme Llinars el trobem citat l'any 919 en el "Liber Antiquitatum", en una donació de béns i cases per un tal Fortuny (Liber Antiquitatum vol. III, fol. 41, núm. 113).


LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE LLINARS

L'any 1040 es troba citada per primera vegada. El bisbe de Barcelona, Guislabert, féu donació, aquest any, d'aquesta parròquia al capítol de la seu de Barcelona (Liber Antiquitatum vol. III, fol 110, núm. 141). Aquesta donació fou més tard l'origen de serioses qüestions. El mateix any, la comtessa Guila i els seus fills es comprometeren a lliurar en la festivitat de Tots Sant una quantitat de blat ("modum frumenti") a les esglésies de Llerona i Santa Maria de Llinars, a condició que ella i els seus fills tinguin les esglésies de Sanata, Llinars, Collsabadell i Vulpayeres (Liber Antiquitatum vol. III, fol. 41, núm. 110). Els abusos en els cobraments dels delmes originaren litigis i amenaces d'excomunió que obligaren al Papa Pasqual II a posar sota la seva protecció directe diverses pertinences de la seu de Barcelona, en especial les parròquies abans esmentades. Això va fer que el Papa confirmés la donació primitiva feta pel Bisbe al capítol de la seu barcelonina fins l'any 1682 que retornarà al Bisbe.

En la visita de 1413 tenia 27 parroquians, el seu valor era de 55 lliures i les seves càrregues 102 sous.


EL TEMPLE PARROQUIAL

La fàbrica: part exterior

El temple actual és fonamentalment del segle XVIII. Fou començat el 1680, en el mateix lloc de l'església romànica. Les obres es van suspendre al cap de tres anys i no es tornaren a reemprendre fins el 1774. S'acabaren el 1781, tal com s'indica en la portada. Els únics indicis del temple romànic es poden trobar en la part baixa del campanar i en unes finestres molt transformades.

L'absís és octavat

La nau té uns grans matxons i està arrebossada.

La portada és senzilla, amb arc rebaixat i unes lleus motllures. Hi ha la data del 1781 de la terminació del temple. En la visita del 28 d'agost de 1981, el rector Josep Vila presenta l'estat de comptes de les obres al visitador (en la mateixa visita es mana que siguin col·locades unes portes interiors, puix l'església estava sempre oberta).

El pòrtic és de construcció recent, amb arcs de mig punt. Al damunt, hi sobre la portada, hi ha un senzill ull de bou. I en el coronament, un altre ull de bou amb la data 1896.

L'any 1534 es va ampliar el temple amb la construcció d'una capella dedicada a Sant Joan. En 1581, segons consta en el registre de Gràcies, es concedí la llicència perquè s'edifiquessin noves capelles laterals (Reg. Gratiarum vol. 59, fol. 153. El Benefici a Sant Joan consta en Reg. Com. Vol. 37, fol. 17 i 18). Són d'aquesta època les dues claus amb les representacions de la Puríssima i Sant Joan que s'utilitzaren per a les voltes de construcció posterior.


El campanar

Té tres cossos. El primer, ja ho hem indicat, té uns elements romànics, encara que molt reformats. El segon i el tercer són xafarnats, gairebé octavats. El segon, per les campanes, té quatre arcs apuntats, de maó. El tercer, amb les esferes del rellotge, està coronat amb merlets en el vèrtex. Està arrebossat i és recent.


La fàbrica: part interior.

L'absís – presbiteri. És octavat. La volta és de creueria i a la vegada amb llunetes entre els arcs. Entre les llunetes de la dreta i de l'esquerra hi ha uns ulls de bou; en la del centre no n'hi ha. La clau del centre té l'anagrama de JHS, modern.

La nau. Té una sola nau, amb quatre trams, a més del presbiteri. La volta és creuada. En les claus hi ha representats: sant Isidre en el primer tram, sant Josep en el tercer i un motiu floral i rosetó en el quart.


ministry

Una cornisa neoclàssica ressegueix tot el mur de l'església a l'altura d'on hi hauria els capitells dels arcs, que es recolzen sobre pilastres. Tot el temple està arrebossat i pintat.

La teulada fou reparada l'any 1886, segons consta en la visita del tres de novembre de 1886: "Aunque esta (iglesia) se encuentra en estado regular, con todo el texado cuanto antes necesita de grandes reparos" (ADB. V.P. vol. 91, fol. 13).

El paviment és molt irregular, degut a les sepultures existents. Moltes famílies deien que tenien "llicència" per enterrar... El visitador del 22 de maig de 1743 manà que es regulessin aquests permisos i que s'arreglés el paviment: "havent advertit que lo paviment de la predita iglesia es troba mal compos a causa de enterrarse a terra... alguns per tenir (segons se diu) llicencia de fer sepultura en ella... prohibim semblants enterros...". En la mateixa visita es diu "que els que no pagan el blat (delme), en els enterros no se'ls hi podrà tocar les campanes" (ADB. V.P. vol. 79, fol. 63).


Els retaules del presbiteri

Retaule major. És daurat, amb una imatge de la Verge, moderna, obra de l'escultor Frederic Marés, també daurada. Als costats hi ha dos quadres, moderns, de la Sagrada Família i la Crucifixió, amb sant Joan i Maria; en la lluneta central la Trinitat. Són tres escenes pintades sobre roba enganxada a la paret.

Retaule tipus rococó modern. Es troba a l'esquerra. Té dues columnes pintades com de jaspi, amb una imatge de la Mare de Déu del Pilar.


Les capelles

En la visita del 4 de juny del 1816, es diu textualment: "Hallo los pocos altares que hai en ella (l'església) en el deplorable estado en que la deixaron las continuas incursiones del enemigo en la guerra pasada contra la Francia y la sacristía casi enteramente desprovista de los ornamentos y vasos sagrados" (ADB. V.P. vol. 88, fol. 144).

En aquest període i el s. XVIII existeixen , ultra l'altar major dedicat a la Verge Maria, els altars de Sant Pere, Sant Joan, la Verge del Roser, el dels Sants Roc i Sebastià, i el Sant Crist ("Es parla de dos beneficis: el benefici sota la invocació de sant Joan unit al benefici de Santa Maria en la capella del castell del Far i el benefici sota la invocació de sant Joan Baptista. Del primer en dóna testimoni la visita de 1421 (ADB. V.P. vol 14, fol. 50), però no es diu res de la seva fundació; parla, però, de que està unit al de Santa Maria del Castell del Far, del qual se sap que fou fundat el 1336 per Sibila, muller de Romeu de Corbera; la unió consta decretada pel bisbe Pere l'any 1381. Els darrers beneficis són del segle XVIII. L'altre benefici va ser fundat per Joan Bpta. Riu i Jordà, rector de la Parròquia l'any 1738, amb l'obligació de celebrar 100 misses anuals en l'altar de la Santa Creu per al fundador i els seus. Hi ha hagut beneficiats fins entrant aquest segle (1916)").

Abans de la guerra civil de 1936, en l'altar major es venerava la Mare de Déu del Prat, patrona de la vila; en la primera capella de la dreta, l'altar de la Mare de Déu dels Dolors i un retaule neoclàssic de frontó triangular; al costat, l'altar del Sant Crist, de molt bona escultura. A la capella següent es trobava un retaule de forma basilical dedicat a sant Antoni i sant Joan. En la darrera capella, dedicada a sant Josep, en un altar modern, també es veneraven las Verges de la Mercè i del Carme.

En 1981, en la primera capella de l'esquerra –de tres trams de volta de llunetes- hi ha un altar dedicat al Sagrat Cor, sant Isidre i sant Antoni M. Claret (modernes, sense cap valor artístic); al damunt una vidriera. La segona capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè -té dos trams amb volta de llunetes-, un retaule gòtic, modern, amb la imatge, també moderna, de la Mercè. La tercera capella –d'un sol tram i amb volta de creueria simple- està dedicada a la Mare de Déu del Roser: la imatge de la Verge sobre repisa; hi ha també una imatge de sant Miquel i un sant màrtir amb una arqueta a la seva esquerra (sant Cosme o sant Damià?). Són imatges modernes. A la dreta hi ha una capella, de tres trams amb volta de llunetes, dedicada al Sant Crist (la imatge és moderna i sense cap valor artístic). La segona capella, d'un sol tram i amb volta de llunetes, està dedicada a sant Antoni de Pàdua, la imatge és moderna, imitació de marbre; hi ha també les imatges de sant Sebastià i sant Pancràs (són modernes i sense valor artístic). En la darrera capella –de tres trams amb voltes de llunetes- hi ha un retaule gòtic, modern, amb sant Josep i el Nen; al costat, les imatges (modernes) de la Mare de Déu del Carme i sant Antoni Abat; en un nínxol, a la esquerra, una imatge de la Verge de Fàtima (també moderna i sense cap valor artístic).


El cor

És senzill, modern, amb balustrada seguida. S'hi guarden imatges de la Puríssima, sant Joan Baptista i sant Llúcia (modernes i sense valor artístic).


La sagristia

Al costat dret, junt al presbiteri. La volta és d'aresta. Els mobles senzills.


L'orfebreria

Tal com hem indicat, desprès de la guerra contra els francesos gairebé no quedaren objectes de culte. Tanmateix, abans de 1936, mossèn Trens afirma que hi ha dos calzes, un reliquiari, una veracreu, una creu processional, dos encensers, unes crismeres i una petxina de batejar (M. Trens. Tresor... fol. 115:- Reliquiari plata, barroc, peu ovalat, repujat, tija ferro, tub vidre, aletes, cúpula rodona abombada. Nen Jesús amb esfera al cim, 36 x 16 cm. Creu processional: plata sense daurar, nus renaixement bombat, capelletes amb sants, creu gòtica, aram platejat i sembla d'època recent, sense evangelistes, Crist, Verge, semblen d'època més vella, els braços decoració poc graciosa, 84 x 39 cm. Vera Creu: creu trepanada arabesca, metall platejat, peu llis posterior, 37 x 19 cm. Encensers plata: semblant al de Canovelles, són de l'Alfar, aletes a la coberta, dobles aletes 20 cm. Encensers plata: imperi, baixa època, 24 cm. Calze gòtic: plata daurada, peu lobulat, nus semiesfèric i apetxinat, sotacopa foliat, copa llisa, en el peu instruments de la Passió i dos escuts, arbre i 5 ocells. És del Corredor. Calze metall platejat, tornejat, 22 cm. Crismeres plata: 13 cm., Són d'Alfar. Cullera plata: forma llosa, mànec fusta, per batejar. Església renaixement: altars neoclàssic, recents. Altar major neoclàssic plateresc: amb addicions posteriors plafons substituïts per teles més modernes, afegidures rococó, crestes i garlandes 1786. Darrera altar fragments de pintures antigues. Portes de l'altar, antigues. Església: nau i dues capelles. Altar Roser rococó: Verge bonica. Altar sant Josep: neoclàssic, baix recent. Altar sant Isidre: neoclàssic, poc valor. Altar Sant Crist: curiós, mal restaurat, rococó, recent, arcaic o antic, 1711, té indulgències, caps de persones com culs de llàntia a la capella).


ministry

En 1981 es va trobar: Veracreu (que no coincideix amb l'anterior de 1936). Amb peu bombat, ovalat; motius florals. És rococó, del segle XVIII. Amb marca d'orfebre.


Crismeres de plata senzilles.

Creu processional de plata. El nus és renaixement, bombat, amb caps d'àngels i flors, i unes capelles amb sis sants. La creu és gòtica, de coure platejat: el Crist i la Verge semblen d'època més antiga; els braços decorats amb flors de lis (84 x 39 cm). És probablement la mateixa creu que elenca el visitador del 23 d'agost del 1567 (ADB. V.P. vol 42, fol. 37).

Corona de la Verge, de plata. Amb marca d'orfebre.


La casa del campaner

Pertany a la parròquia. ÉS del segle XVI, però està molt transformada. Cal destacar una finestra molt bonica, conopial.


Dues capelles públiques

Una és la del castell de llinars. Durant molts segles en foren propietaris, primer el Corbera, i desprès, els Ayerbe. L'altra capella és de sant Cristòfor, propietat dels Bordoi. En la visita del 31 de novembre de 1886 es diu: "Existe en esta demarcación parroquial dos capillas o oratorios públicos: una de S. Cristóbal propiedad de José Bordoy y otra en honor de la Purísima e Inmaculada Virgen María y está en el castillo que antes era del Marqués de Ayerva" (V:P: vol. 94, fol. 131).

També en les visites pastorals anteriors a 1597 es troba citada com a capella de Llinars, Sant Andreu del Far o de Bona Conjucta, puix n'era sufragània fins que el bisbe Dimas Loris la va segregar. Altres vegades, també s'inclou la del Corredor: En la visita del bisbe Joan Dimas Loris, el 28 d'agost del 1595 es diu que la "Capella Beatae Mariae del Corredor... sita est infra parrochiam Beatae Mariae de Llinars" (ADB. V.P. vol. 54, fol. 10). En canvi en la visita del bisbe García Egidi Manrique, el 20 de novembre del 1635 es diu que depèn de Sant Andreu del Far (V.P. vol. 71, fol. 19). Actualment té cura el rector del Far.