Acompanyament al morir

ministry

La Postmodernitat oculta de manera sistemàtica una de les realitats més insubornables de l'existir humà: el dolor, el sofriment i la mort. La Medicina de la societat del segle XXI segueix, de forma obstinada, alimentant el paradigma que la tecnologia mèdica pot afrontar tots els mals i solucionar amb èxit la malaltia. És una obsessió per l'el guarir, que desplaça a la necessitat del cuidar, espai que es deixa a una medicina menyspreada, perquè no es recolza en èxits sobre la malaltia, sinó en el cuidar, recolzar i acompanyar al que es disposa a morir.

Malgrat el naixement de les unitats de Cures Pal·liatives, insuficients sens dubte en la nostra societat, són moltes les persones i els seus familiars que en iniciar un procés de malaltia terminal se senten com a vaixells a la deriva en l'embull hospitaliari de la nostra societat. La despersonalització, l'objectivació i l'oblit de la vida personal, biografia i necessitats espirituals del qui està morint són característiques de la sanitat del nostre dies.

En aquests espais, els Orientadors filosòfics proposen un procés d'acompanyament al malalt i la seva família que pot realitzar-se, bé al centre hospitalari, o al domicili d'aquest.

Doncs aquest és el moment, si no s'ha fet abans, que les famílies creients proposin al malat la conveniència de preparar-se "a ben morir"; apropar-se a Déu, nostre Senyor, i rebre el Sagraments que el confortaran en els darrers moments de la nostra vida.

  • Penitència o confessió.
  • Unció dels malalts.
  • Eucaristia o Viàtics.

I la presència del prevere (mossèn) por ajudar-nos en el últim "pas" (Pasqua) de la nostra vida, acompanyant-lo a entrar en la casa del Pare Déu (Acompanyament personalitzat).

El paper dels orientadors filosòfics s'obren als següents àmbits.

  • Acompanyament en centre hospitalari o domicili al malalt. Suport i escolta activa a les seves necessitats espirituals de caràcter laic.
  • Acompanyament en relectura existencial, biografia, dilemes ètics, assumptes pendents i tot allò que propiciï la seva autonomia.
  • Servir de pont entre sanitaris d'Unitat Cuidats Pal·liatius o Assistència Pal·liativa Domiciliària. Vetllar per satisfacció de necessitats emocionals, familiars i socials.
  • Anàlisi d'emocions, propiciar les seves expressions i subratllar la trobada al costat del qui està morint en respecte, silenci i disponibilitat.
  • Suport i construcció en el Duel a la família.